"No m'agrado gens a mi mateixa. Per començar, estic massa grassa (com sempre!) I mai no he aconseguit fer règim. És clar que a casa no m'ajuden, però la conversa que vaig tindre l'altre dia amb l'Oriol m'ha demostrat que m'hi repenjo massa..."
4 de Novembre.
"Estic feta pols. Estic feta una merda. Això de la Montse és massa per a mi. Quan ho he explicat a casa...Oh, sí, pobreta Montse, han dit, i un segon després parlaven de què havíem de dinar demà. És una tragèdia. La meva millor amiga! Em sento fatal..."
" Sóc el menut d'una família de cinc fills. Vaig nàixer a Dènia, ben a prop de la mar, de la vinya i dels estels. Ma mare m´ho contà en diverses ocasions. Deia que vaig venir al món plorant, una nit molt estelada, devia ser cosa de les quatre.
A hores d'ara tinc quaranta-set anys. Visc on vaig nàixer, a Dènia. Sóc casat, amb dos fills i treballe en un banc. Em diuen Àngel. Vidal Banyuls són els meus cognoms. Com els meus germans, és clar...
M'agradaria contar-li a vosté...o millor, per tenir-nos més confiança -ja que hem de passar algunes hores junts- et parlaré de tu...M'agradaria contar-te algunes coses de mi.
Perquè sàpiques un poc millor com sóc, et faré saber un secret. Un secret meu, és clar.
Generalment la gent té tot el cos sencer. Per bé que no tothom. N'hi ha a qui falta un ull, o una cama, o un dit de la mà, o una orella... De segur que tots coneixem alguns casos de mancança.
El meu cas, però és ben diferent. Jo tinc dos ulls, dues orelles, dos braços, dues cames...en fi, que tinc el cos sencer. Però, a més, tinc..., a més tinc dues ales... Sí, has llegit bé, dues ales que em naixen a les espatlles."
(Les ales de l'Àngel Vidal, Joan M. Monjo)
-comparació d'igualtat: tan simpàtica com
-comparació d'inferioritat: menys simpàtica que
-comparació de superioritat: més simpàtica que
Amb tant de volar, arribà un moment en què vaig sentir-me molt sol.
(Frase treta de Les ales de l'Àngel Vidal, Joan M. Monjo)
25 d'Octubre
"L'ambient de l'institut és canya pura. Hi ha gairebé els mateixos de l'any passat a més d'uns de tercer C que no ens cauen bé a ningú. Però la feina serà per a ells, perquè els de tercer B som la majoria i són ells els qui s'hauran d'adaptar a nosaltres. També hi ha alguns nous. L'Iñaki, que es veu força persona, i està molt i molt bé en mates. I l'Albert, que és un empolló _bé: ho era_, però que, si et pot fer un favor, te'l fa. I hi ha l'Oriana..."
Raquel, Isabel-Clara Simó.
Què pensa Raquel dels companys de classe?
Quines assignatures li agraden més a Raquel i quines menys?
Què diries del teu grup de classe d'aquest any? Explica també com et trobes tú en el grup.
En quines assignatures et trobes més fort i de quines diries que estàs peix? Raona els motius.
No ho faig perquè no m'agrada fer-ho. (expressa causa)
Ha vingut perquè li donem els diners. (expressa finalitat)
Per què no fas la teua feina? (interrogació directa)
No sé per què he de fer-ho jo tot. (interrogació indirecta)
No sé el perquè del seu comportament.
Generally speaking, the weather in the United Kingdom is not good. 
"Li agradava de passar-se hores i hores de cara al mar, indiferent al que la voltava, amb un posat impenetrable, impassible, gairebé d'idiota. En desvetllar-se, semblava algun cop fatigada, com si hagués fet un gran esforç. Altres vegades, i sobretot si algú gosava importunar-la, fugia cridant com si la torturessin i queia, estremida de convulsions, enmig del sorral i de les barques.
Les crisis d'abatiment alternaven amb curts períodes d'una activitat esvalotada. Mentre s'hi lliurava, la nena era arriscada, forta, decidida, apassionada, temuda per les seves ires i obeïda per la seva colla amb una fe cega...."
Laia, Salvador Espriu.
18 d'Octubre.
"No sé per on començar, però aquesta vegada m'he proposat fer un diari com cal. No em fio gaire de mi mateixa, perquè ja és la tercera vegada que ho intento. Me'l van regalar quan feia primer. I vaig començar a escriure-hi, tota disciplinada, dient-me que no aniria mai a dormir sense apuntar-hi alguna cosa. Però era un rotllo. Cada dia escrivia el mateix...."
Raquel, Isabel-Clara Simó.
"Però comencem pel principi. En primer lloc us parlaré de Diana, la que havia de ser ma mare. Era estudiosa, formal, alta, de cabell castany i mirada dolça. I d’Albert, el que hauria de ser mon pare, un amic seu de tota la vida. Era moré, de mitjana alçada, d’ulls grans i molt actiu. Els dos vivien a la mateixa ciutat, al mateix barri, havien anat a la mateixa escola i van estudiar al mateix institut. Com sol ocórrer, de tant veure’s i enraonar, es van enamorar, perquè ella era simpàtica i bonica, i ell, tan simpàtic i agradable com ella. Tots dos, com que els atreia la tecnologia, es van decidir per cursar Electrònica."
(Xantal, la xica digital, Joan Pla)
.jpg)
