Quan fem descripcions utilitzem diversos recursos lingüístics per a aportar informació d'allò que volem explicar.
Ja hem vist molts adjectius qualificatius, que poden aparéixer en grau positiu, comparatiu o superlatiu.
Molt freqüentment utilitzem els verbs ser, tindre o paréixer i, a més a més, podem fer ús de les aposicions i d'oracions adjectives.
L'aposició és un sintagma yuxtaposat a un altre, que aporta informació específica d'aquest. Generalment va separat per comes.
Si parlo dels teus ulls
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'esglèsia.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
Qui és l'emissor d'aquest poema? Quina persona gramatical utilitza?
Quin és el tema principal del poema? Podries fer una estructura del poema?
Busca en el poema un adjectiu en grau comparatiu, un altre en grau superlatiu i una aposició.
