Graus de l'adjectiu

L'adjectiu pot mostrar la intensitat amb què qualifica el substantiu expressant-la en diferents graus:

• grau positiu: quan un adjectiu expressa una qualitat sense afegir intensitat: simpàtica.

• grau comparatiu: quan un adjectiu compara la intensitat de la qualitat entre dos substantius:

-comparació d'igualtat: tan simpàtica com
-comparació d'inferioritat: menys simpàtica que 
-comparació de superioritat: més simpàtica que

També existeixen les formes cultes: millor, pitjor, major, menor.

• grau superlatiu: quan un adjectiu expressa la qualitat del substantiu en el grau màxim: amb els sufixos -íssim, -íssima / amb els adverbis molt, massa, prou, ben.../ amb els prefixos super-, hiper-...

També existeixen les formes cultes: òptim, pèssim, màxim, mínim.


Trobem ejemples: 

Amb tant de volar, arribà un moment en què vaig sentir-me molt sol.

(Frase treta de Les ales de l'Àngel Vidal, Joan M. Monjo)

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins
en els sembrats verdíssims, 
en els ocells i en l'aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.

(Fragment del poema: Un dia seré mort, Miqulel Martí i Pol)


Fil de maragdes, ànima, fil de somnis!
Si et trenquis, sigui com en un rapte,
l'últim, més dolç, de la memòria.

(Fragment del poema: Tama-No-O, Carles Riba)

Després, si així ho vols i t'agrada,

vist que la lluna encara

surt puntual de la fredor del mar

i el vent, albardà foll,

xiscla i s'escampa per les seques vinyes,

et serà lícit de sentir-te culte

i, a estones, qui sap si felicíssim.

(Fragment del poema: Noves paraules d'Agur, Salvador Espriu)

Busquem adjectius en grau comparatiu i superlatiu en els textos que hem vist fins ara.

Adjectius qualificatius.

 

Els adjectius qualificatius són paraules que utilitzem per a descriure persones, objectes o accions.

En un text, quan acompanyen a un substantiu, concorden amb ell en gènere i nombre.

Aquí teniu un grapat d'adjectius qualificatius que podeu utilitzar per a la descripció psicològica d'una persona: per a dir quin caràcter té, quin és el seu comportament habitual, com reacciona davant certes coses...

Per a explicar com és una persona físicament, l'imatge externa que ofereix als demés, podem utilitzar adjectius com aquestos:

Per als cabells podem dir que són:  brillants, apagats, bruts, nets, castanys, cuidats, deixats, estirats, greixosos, llisos, negres, ondulats,  pentinats, grisos, blancs, recollits, rubios, secs, sedosos, suaus, aspres...

Per als ulls: alegres, apagats,  blaus, brillants, cansats, desperts, expressius, felins, francs, grisos, impenetrables, inexpressius, intensos, intel.ligents, llagrimosos, lleganyosos, maliciosos, morts, negres, tristos, verds, vius...
 

Per a la boca: allargada, ferma, fina, grossa, dura, petita, rodona, torta...
 

Per a les espatlles: amples, caigudes, estretes, fortes, musculoses...
 

Per a la roba que porta: ajustada, arrugada, cara, barata, cridanera, deixada, discreta, elegant, folgada, lletja, bonica, sofisticada, simple, senzilla, vistosa, moderna...
 

Sobre l'aspecte general d'una persona podem dir que és:  alta, atlética, baixeta, dèbil, ferma, forta, grossa, jove, madura, panxuda, prima, sana, gran, xicoteta, atractiva,  delicada, vella, malaltissa...

Intenta recordar tots els adjectius que pugues.
Ara pensa en una persona que conegues i explica com és. Intenta utilitzar també algun altre adjectiu que no haja aparegut abans.