Graus de l'adjectiu

L'adjectiu pot mostrar la intensitat amb què qualifica el substantiu expressant-la en diferents graus:

• grau positiu: quan un adjectiu expressa una qualitat sense afegir intensitat: simpàtica.

• grau comparatiu: quan un adjectiu compara la intensitat de la qualitat entre dos substantius:

-comparació d'igualtat: tan simpàtica com
-comparació d'inferioritat: menys simpàtica que 
-comparació de superioritat: més simpàtica que

També existeixen les formes cultes: millor, pitjor, major, menor.

• grau superlatiu: quan un adjectiu expressa la qualitat del substantiu en el grau màxim: amb els sufixos -íssim, -íssima / amb els adverbis molt, massa, prou, ben.../ amb els prefixos super-, hiper-...

També existeixen les formes cultes: òptim, pèssim, màxim, mínim.


Trobem ejemples: 

Amb tant de volar, arribà un moment en què vaig sentir-me molt sol.

(Frase treta de Les ales de l'Àngel Vidal, Joan M. Monjo)

Un dia seré mort
i encara serà tarda
en la pau dels camins
en els sembrats verdíssims, 
en els ocells i en l'aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.

(Fragment del poema: Un dia seré mort, Miqulel Martí i Pol)


Fil de maragdes, ànima, fil de somnis!
Si et trenquis, sigui com en un rapte,
l'últim, més dolç, de la memòria.

(Fragment del poema: Tama-No-O, Carles Riba)

Després, si així ho vols i t'agrada,

vist que la lluna encara

surt puntual de la fredor del mar

i el vent, albardà foll,

xiscla i s'escampa per les seques vinyes,

et serà lícit de sentir-te culte

i, a estones, qui sap si felicíssim.

(Fragment del poema: Noves paraules d'Agur, Salvador Espriu)

Busquem adjectius en grau comparatiu i superlatiu en els textos que hem vist fins ara.