El verb

" Sóc el menut d'una família de cinc fills. Vaig nàixer a Dènia, ben a prop de la mar, de la vinya i dels estels. Ma mare m´ho contà en diverses ocasions. Deia que vaig venir al món plorant, una nit molt estelada, devia ser cosa de les quatre.

A hores d'ara tinc quaranta-set anys. Visc on vaig nàixer, a Dènia. Sóc casat, amb dos fills i treballe en un banc. Em diuen Àngel. Vidal Banyuls són els meus cognoms. Com els meus germans, és clar...

M'agradaria contar-li a vosté...o millor, per tenir-nos més confiança -ja que hem de passar algunes hores junts- et parlaré de tu...M'agradaria contar-te algunes coses de mi.

Perquè sàpiques un poc millor com sóc, et faré saber un secret. Un secret meu, és clar.

Generalment la gent té tot el cos sencer. Per bé que no tothom. N'hi ha a qui falta un ull, o una cama, o un dit de la mà, o una orella... De segur que tots coneixem alguns casos de mancança. 

El meu cas, però és ben diferent. Jo tinc dos ulls, dues orelles, dos braços, dues cames...en fi, que tinc el cos sencer. Però, a més, tinc..., a més tinc dues ales... Sí, has llegit bé, dues ales que em naixen a les espatlles."

(Les ales de l'Àngel Vidal, Joan M. Monjo)

El verb és una categoria gramatical que ens informa sobre les accions, processos i estats del subjecte.

Seguim llegint aquí.

Utilitzem el mode indicatiu per a expressar accions reals, bé que hagen ja ocorregut (temps de passat), bé que es produïsquen en el moment actual (temps de present), o bé que vagen a ocórrer en el futur.

Per a expressar accions que es produeixen en el moment de l'enunciació utilitzem:
-el present.

Per a expressar accions del passat podem utilitzar els següents temps verbals: 

-pretèrit imperfet

-pretèrit perfet

-passat simple

-passat perifràstic

-pretèrit plusquamperfet

Per a expressar accions que encara no s'han produït utilitzem els temps de futur: 

-futur simple

-futur perfect

Llegim el tex i comentem totes les formes verbals que hi trobem.